Va debutar como a actor professional amb Prohibido suicidarse en primavera, d’Alejandro Casona, i va obtenir el seu primer èxit de crítica amb Historias del Zoo, d’Edward Albee (dirigit per Hermann Bonin).

La seva exclusiva dedicació al teatre va començar amb la Companya Adrià Gual, a on es va formar interpretant autors de la talla de Jean Paul Sartre, Bertolt Brecht, Eugene Ionesco o Luigi Pirandello.

Durant dues temporades va ser actor oficial del Teatro Nacional de Barcelona, efectuant gires per tot Espanya amb Festivales de España.

Va treballar al Teatre Romea amb obres del nostre repertori clàssic: Pitarra, Segarra i Rusiñol, entre d’altres…sent un dels èxits mes sonats Bala Perduda de Lluis Eliasentre, i Terra Baixa on amb Rosa Maria Sardà va ser un dels moments mes algids.

Altres títols destacables de la seva trajectòria són: Bestiari, de Joan Oliver; Quant vas veure la mare per última vegada, de Cristopher Hampton, o Allò que tal vegada s’esdevingué, de Joan Oliver; tots ells dirigits per Ventura Pons.

Entre altres moltes interpretacions destaquen: La mort, de Woody Allen; No et vesteixis per sopar, de Marc Camoletti (Dir. Ricard Reguant); Tiempo de espadas, de Jaime Salom.

La major popularitat la va aconseguir treballant amb el Joan Capri en la serie del Dr. Caparrós per TV1 que ha quedat en la memòria històrica de la gent.
Va ser tant popular que TV3 el va escollir per presentar el primer programa de la Televisió de Catalunya, sent la primera persona de tot Catalunya que va sortir per la TV3. Van seguir altres series que el van fer famós i estimat : Amor meu, El Xou de la Família Pera,  “Amor, Salut i Feina” amb Mary Sampere, Quart segona amb Amparo Baró…amén de moltes aparicions televisives, tant aTV1, TV2 com a TV3…

Va presentar Concursos com No val a badar… Aparicions al Club amb l’Albert Hom durant dos anys i dos anys mes als Matins de Tv3 amb Elena Garcia Melero…Aparicions amb Andreu Buenafuente, etc, etc…També va protagonitzar amb el seu fill Roger Pera la serie 13 anys i un dia durant dues temporades…

Home de radio, també, mitjà on va començar. Durant quatre temporades va pertanyer al quadre de Radio Teatre de Radio 4, sent dels primers actors catalans que la van inaugurar.
Durant dues temporades va protagonitzar amb en Roger un programa de Radio Partint Peres a la ComRadio, de la mà del Terrat i mes endavant dues temporades mes a Catalunya Radio amb el mateix títol i tots els seus sis fills en antena.

El 1994, Joan Pera protagonitza juntament amb Paco Moran, La Extraña Pareja, de Neil Simon. Dirigit i adaptat per Àngel Alonso, La Extraña Pareja es convertiria en un autèntic fenòmen teatral, que va romandre en cartell fins a novembre de 1999, data en què es va acomiadar amb una funció extraordinària al Palau Sant Jordi de Barcelona, i que va suposar el Rècord Guinness mundial de major número d’entrades venudes d’una función teatral (14.797 espectadors).

Després, un altre èxit professional, de nou al costat de Paco Moran i Àngel Alonso, amb La Jaula de las locas, un text original de Jean Poiret, que va ser l’espectacle teatral més vist de la temporada 1999 – 2000, amb una extensa gira per tota Espanya, i per la qual en Paco i en Joan van rebre el Premi a la Millor Interpretació Masculina de 2002 del Teatro Metropol de Tarragona. També van rebre el Premi Especial Teatre BCN per la seva aportació a la comèdia en Catalunya.

El trio Pera, Moran i Alonso tornaria a triomfar damunt dels escenaris amb ¡Mamaaá!, una comèdia de Jordi Sànchez i Pep Anton Gómez, que es va poder veure des del novembre de 2002 fins a l’abril de 2004 al Teatre Condal. El seu darrer treball juntament amb Paco Moran va ser Matar al presidente una adaptació de José Luis Martín de l’obra de Francis Veber, sota la direcció d’Àngel Alonso.

Al teatre Condal l’hem pogut veure amb èxits tan recents com El Pare de la Núvia, on estava esplènid en aquest boja comèdia dirigida per en Joel Joan, així com èxits més posteriors com va ser Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes dirigida per Abel Folk i on també va compartir com en aquesta ocasió escenari amb l’actriu Lloll Bertran. També l’hem vist amb el Gran Avar de Molieère, on Joan Pera ha brodat un paper motl exigent i superant el gran repte d’un canvi de registre, com és el de passar de la comèdia al teatre clàssic. Anterior aquest gran Treball, en Joan venia de represnetar l’esperat retorn de la comèdia de tots els rècords: La extraña pareja, fent tàndem amb Antonio Dechent al Teatre Condal, en el 2014. Prèviament, havia fet la còmica versió de Don Juan Tenorio, juntament amb Lloll Bertran. En el gener de 2013 va treballar a Sí, primer ministre, dirigida per Abel Folk. Al juny de 2012 va arrencar un homenatge necessari Joan Pera, Capri. Tot just havia acabat Violines y Trompetas, estrenat al Teatre Borràs amb direcció de Miquel Gorriz. Text signat pel popular dramaturg espanyol Santiago Moncada i estrenat al Teatro Infanta Isabel de Madrid l’any 1977.

Anteriorment, Pera ha intervingut a Visca els nuvis, una adaptació del propi Pera de l’obra de Jan de Haartog, estrenada en el Teatre Condal el febrer de 2011, compartint escenari amb Amparo Moreno i també sota la direcció de Miquel Gorriz. El 2010 va presentar el monòleg Woody i jo, un text carregat d’humor que desvetlla els paral·lelismes amb el seu admirat actor de Manhattan. També al Teatre Condal, va estrenar el 2010 la reeixida comèdia La doble vida d’en John, de Ray Cooney, dirigida per Àngel Llàcer i compartint escenari amb Lloll Bertran, com en tantes altres ocasions. El 2009, també al Teatre Condal, La Glòria del Mercat, un text propi dirigit per Víctor Muñoz i Calafell. Abans havia estrenat El Joc dels idiotes, de Francis Veber, espectacle que va romandre més de 6 mesos en cartell.

El seu últim treball teatral ha sigut Masterxof, escrita per ell i on fa una paròdia en clau d’humor del món gastronòmic. Actualemt està en gira per Catalunya amb aquest monòleg.

Durant la seva trajectòria com a intèrpret, Joan Pera ha realitzat incomptables feines de doblatge, tan en castellà com en català: durant trenta anys ha treballat en doblatge català, havent sigut el primer doblador de pel·lícules en la nostra llengua, cosa que l’enorgulleix doncs diu que va ensenyar a molta gent com es parla en català. Entre els molts actors internacionals que ha doblat (més de 10.000 films) Jac lemon, Jerry Louis, els germans Marx, Bob Hope, Adam Ssmith, Drodli Moor…etc, etc, etc…destaca el fet que s’hagi convertit en la veu de Woody Allen en castellà i català. Per el·lecció del propi Woody que el defineix com “el seu petit miracle europeu”
També es el doblador del famós Mr. Bean, així com innombrables series de dibuixos animats: Tom i Jerry, l’elefantet Blau , Scooby du o l’arxiconeguda “Bola de Drac”

Ha fet poc cine, “no he tingut temps” diu. Malgrat això les mes conegudes son Pau, la força d’un silenci, Yucatán i Forasters (amb premi d’interpretació), Terra Baixa o El Retaule del Flautista, entre d’altres.

Actor molt estimat a Catalunya per la seva llarga trajectòria i entrega al públic que l’adora. Es l’actor que mes “bolos” ha fet per tot el territori català, amb molta diferencia. Potser per això, darrerament ha estat guardonat amb La Creu de sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i amb el PREMI GAUDÍ D’HONOR 2019.